Amb l’entrada d’Espanya en la Unió Europea l’any 1986, l’agricultura espanyola hagué d’adaptar-se a la normativa que venien traçant els països membres en matèria agrícola. És a dir, a la Política Agrària Comuna (PAC). La PAC és potser la legislació més important desenvolupada des dels propis organismes de la UE, tant pel seu nivell de repercussió paisatgística (és calcula que l’agricultura i la silvicultura afecten el 90% del territori europeu), com per la seua partida pressupostària (als anys 90la PAC aclaparava vora el 50% del pressupost comunitari). A través d’un complicat engranatge d’ajudes directes i subvencions, la PAC ha tractat de reorganitzar l’agricultura comunitària per tal d’acomplir una sèrie d’objectius que han canviat amb el temps. Les successives reformes han aconseguit, per aquest ordre, una autosuficiència alimentària (garantir l’abastiment en l’etapa postbèl·lica), una millora de la productivitat, un desenvolupament del món rural (amb la diversificació de cultius), i una agricultura més respectuosa amb el medi ambient, entre altres.
Ramon Mampel, secretari general del sindicat La Unió de llauradors i ramaders, destaca també dues decisions que s’han pres al marc de la UE i que han tingut una especial incidència en el desenvolupament de l’activitat agrària:
De les paraules del dirigent sindical es desprèn una certa resignació i descontent amb els organismes europeus. A nivell estatal i autonòmic, la percepció que el llaurador té de l’administració i de les polítiques agràries impulsades per aquestes tampoc és del tot positiva. Jordi Sanjaime, president de la cooperativa agropecuària del Mareny, posa en dubte l’eficàcia d’algunes ajudes concedies a l’agricultor: “pareix ser que la crisi també ha arribat a les administracions. Hi ha ajudes concedides al 2009, i estem a mitjans del 2011, que encara no s’han cobrat. Si has fet inversions pensant en eixes ajudes, has hagut d’anar al banc a demanar un préstec… et trobes amb que estàs pagant uns interessos que no hauries d’haver estat pagant. A vegades les ajudes no saps si són bones o dolentes, jo crec que en aquest cas estan sent més dolentes que bones. Han fet que les cooperatives i els llauradors s’endeuten. Ara estem pagant uns interessos degut a que encara no s’han percebut els diners de les administracions que han concedit eixes ajudes”
Leave a comment