El futur del camp passa, en primer lloc, per rejovenir la mà d’obra. No és fàcil que la gent s’enganxe. “Al camp et dediques els 7 dies de la setmana, els 365 dies de l’any” comenta Xavi, llaurador de 36 anys, un dels més jove de la cooperativa del Mareny. La dificultat d’accedir a un lloc de treball, han afavorit que alguns fills de llauradors que havien abandonat la terra tornen a veure el camp com una alternativa:
El principal problema, no obstant, no és l’esforç o la dedicació que demana el camp, “és un problema de rendiments” conclou Sanjaime. “Cada campanya has de fer una inversió molt forta que mai estàs segur si recuperàs del tot. Últimament no estem tenint els rendiments que toquen”
Des de ja fa uns anys, la cooperativa del Mareny ha anat buscat alternatives per tal donar eixida als seus productes i fer del camp una ocupació més profitosa. Des de 2005 té signat un acord amb la cooperativa Coarval amb la qual ha instal·lat una botiga per tal de vendre els productes agraris directament al xicotet consumidor. A 2008 es va iniciar també una campanya de venda de tomaques valencianes per internet. Iniciatives, totes dues, encaminades a eliminar intermediaris. Segons comenta Sanjaime, ninguna de les dos ha funcionat com s’esperava. Per què? “Si ho sabérem alguna cosa haguérem fet, clar està”.
Ramóm Mampel, secretari general de La Unió no creu que el problema siguen tant els intermediaris com sí les grans financeres. Grups de pressió que controlen el capital i realitzen sobre els aliments moviments especulatius que fan trontollar el mercat.
Mampel proposa diferenciar el producte i posar en valor les varietats autòctones. Oferir-li al comprador, si pot ser, un valor afegit. Donar-li alguna cosa més que un aliment. “No és fàcil, però hem de fer-li entendre al client que, per exemple, quan compra oli d’oliveres mil·lenàries no està comprant només oli. Està pagant pel patrimoni, per les tradicions, per la cultura,…” Així, l’agricultura valenciana ha de traure’s del cap que hui no pot competir en nivell de preus si vol subsistir amb dignitat. Per estar a l’alçada ha de realitzar un esforç extra per ser competitiva en la resta de qualitats que afecten la decisió final del consumidor.
Però més enllà d’aspectes mercantils, si l’agricultor del segle XXI vol millorar la connivència amb la societat civil i el seu entorn ha de tractar de canviar certs clixés que recauen sobre la seua figura. En paraules de Mampel: “Fins ara la societat ens ha tingut com uns enemics, com a gent que hem fet malbé el territori. I és al revés. Nosaltres hem estat els garants. Gràcies als llauradors s’ha aguantat aquest territori en el que vivim. Nosaltres som els continuadors perquè després puguen vindre noves generacions i gaudir d’aquestes terres”.
Leave a comment